1 Kurtoğlu Zeybeği (Efrén López)
2 Plaerdemavida (Efrén López)
3 Como al pie del suplicio estuve (Juan Pena “El Lebrijano” / Efrén López)
4 Ο γιος του λύκου / O gios tou lykou (Efrén López / Stelios Petrakis)
5 Aralık (Ferahfezâ) (Efrén López / Meira Segal)
6 Asbe sangi (Efrén López)
7 Lo boièr - Iria (Trad. Occitània / Miriam Encinas)
8 Vallsabollera (Efrén López)
9 Bourrées de la Carrasca de la Vaca (Efrén López)
10 Azinhaga (Efrén López)
11 Abracadabra (Efrén López)
Durada total: [75.49]
Agraïments:
Constantino López es va responsabilitzar de l'enregistrament de la major part dels meus instruments, regalant-me una vegada més la seua paciència, extremada atenció i compromís.
El combatiu i altruista Vicent Sentgermés em va obrir les portes del seu estudi de Real de Montroi, del qual em vaig emportar la major part de les percussions gravades, i molt més important: bosses gegantines de cebes i taronges.
Els estimats Pasqual Brisa i Eva Ferrando van habilitar un estudi molt apanyat a sa casa entre plors i rialles de xiquets, els quals ens recorden que de tot ha d'haver en aquesta vida.
El camarada bandurrier Juan José Robles es va refiar de mi deixant en les meues mans alguns dels seus preats instruments, que vaig tocar a “Azinhaga”, a més d'acollir-me a sa casa d'Alhama en una càlida nit d'estiu murcià.
Nikos Paraoulakis em va rebre al seu estudi d'Atenes, on vaig poder aprofitar-me de l'amistat que m'uneix amb dos grans músics grecs: Evgenios Voulgaris i Sofia Lambropoulou, qui van inaugurar aquest treball tot enregistrant les primeres pistes d'“Aralık”.
Altres amics músics que han participat en aquest disc són:
Miriam Encinas ha esdevingut imprescindible per a mi com a música i companya d'aventures, i va deixar la seua empremta a “Vallsabollera”, “Bourrées de la Carrasca de la Vaca”, “O gios tou lykou” i, molt especialment a “Lo boièr - Iria”, cançó que vam aprendre de sa mare, Maria Laffitte. Hem arrodonit aquest himne càtar amb una preciosa part instrumental que la mateixa Miriam va compondre a petició meua i em va regalar. Les seues crítiques despietades m'han fet pensar molt i molt, reafirmar-me en les meues posicions, i de vegades fent-me replantejar-les.
He inclòs dos cantants a aquest disc, i tot i vindre de mons molt allunyats entre si, trobe molt de comú entre Iván López i Raúl Micó. Amb el primer ja havíem treballat en el camp de la música medieval amb el nostre projecte Evo. Altrament, amb Raúl ens vam conèixer recentment i aquesta nostra versió de “Como al pie del suplicio estuve” voldria que fos només la primera de moltes col·laboracions futures. Tant l'u com l'altre van participar de tot cor i es van deixar fer en els seus respectius temes, convertint la meua feina com a arranjador en una tasca tant fàcil com creativa.
El meu germà Diego López, qui va aportar les percussions sòlides i sense fissures de “Vallsabollera”, “Plaerdemavida” i “Asbe sangi”, temes per als quals, a més a més, va construir instruments expressament.
Aleix Tobias va plenar de colors i varietat els temes “Abracadabra”, “Bourrées de la Carrasca de la Vaca” i “Azinhaga”, tot fent-los caminar amb diverses percussions populars. Va incloure a més uns detalls de plats a “Plaerdemavida” que li van aportar una nova dimensió.
Admire la personalitat de la brillant Kelly Thoma com a música inclassificable, i l'estime de tot cor com a una germana de diferents pare i mare. Ella va aportar la seua sensibilitat femenina als davuls i bağlama's cromanyons que vaig tocar a “Kurtoğlu Zeybeği”.
Altre “germà” cretenc, Stelios Petrakis, no content amb acollir-me a sa casa, ajudar-me amb la informàtica, reparar-me instruments, cedir-me el seu estudi i aconsellar-me artística i logísticament, va enregistrar una lyra de Creta molt experimental i arriscada a “Como al pie del suplicio estuve”.
Em va fer gràcia celebrar els nostres 10 anys de col·laboracions amb Christos Barbas deixant-lo encarregar-se de la part inicial de “Plaerdemavida”, on va gravar pistes i pistes de ney per construir la preciosa i original introducció.
No coneixia Raquel García abans que un amic me la recomanés per a les “Bourrées de la Carrasca de la Vaca”, i em vaig emportar una grata sorpresa. Em va mostrar que existeix tota una nova generació d'excel·lents músics al meu país de la qual no tenia ni idea!
Meira Segal va planejar amb la seua kawala per sobre de les pesades cordes i percussions d'”Abracadabra”, i va tocar ney a “Aralık”, peça que vam composar junts nota a nota a Istanbul, i una gaida búlgara acabada d'estrenar a “Vallsabollera”.
L'amic Jérôme Salomon anava venint a casa dia rere dia per tractar d'esbrinar plegats com nassos incloure tombak a un tema escrit en 17x8 com “Asbe sangi”. Redéu, si va reeixir!
Vaig conèixer l'Itzhak Ventura per casualitat i de seguida li vaig proposar que gravés el ney de “Asbe sangi”, acceptant immediatament i posant-se mans a l'obra en l'única pista d'aquest CD enregistrada “a distància”.
Tot i la gran quantitat de músics que veieu com a col·laboradors, encara hi ha hagut material que s'ha quedat fora d'aquest disc per diverses raons. Malgrat no haver-lo inclòs finalment, valore i agraïsc el treball i l'art d'Amir Sashar i Thomàs Bairaktaris, que espere fer servir com es mereixen en el futur.
Les entusiastes Laia Puig i Clàudia Colom, entre d'altres, m'han assesorat i/o animat durant les diverses etapes d'aquest llarg procés.
Sense els luthiers Mazdak Ferydooni, Javier González, Stelios Petrakis, Ramazan Calay, Dimitris Rapakousios, Sedo García, Asier de Benito, o Juan Ruvira, els meus instruments serien encara troncs d'arbres, o banyes, pells i ossos d'animals. La qual cosa, ara que ho pense, tampoc estaria malament, pobrets... Sí, és un disc no apte per a vegans.
Tot i que fa temps que no estudie amb alguns d'ells, cada vegada que prenc un instrument em sent privilegiat per haver pogut aprendre al costat de mestres com ara Ross Daly, Daud Khan Sadozai, Necati Çelik, Erol Parlak, Erkan Oğur, Mohammed Rahim Khushnawaz, o Mehmet Erenler. Literalment, repetisc, cada vegada.
L'incombustible Onésimo Samuel no es va voler perdre ni un segon de les sessions a Alhama de Múrcia i Real de Montroi, que va immortalitzar en vídeo i d'on segur que alguna cosa bonica en traurà.
Durant el procés d'enregistrament d'aquest treball m'he convertit en un rodamons d'extrem a extrem de la Mediterrània, gaudint de l'amor i la comprensió dels meus pares Miguel López i Maria Dolores Sanz, i de molts dels meus amics:
Miriam Encinas va vore invaïda sa casa a Banyoles amb desenes dels meus instruments en un cas patològic de síndrome de Diògenes musical. A més, ha transportat els meus estimats llaüts en incomptables ocasions amunt i avall amb el seu Skoda vermell. Vaig compondre “Kurtoğlu Zeybeği”, entre d'altres, mentre ella dormia al meu costat.
Stelios Petrakis i Zina Gialesaki ja fa temps que em tenen mig adoptat com a fill de 42 anys, com si no en tingueren prou amb Despina, Maria i Eva...
De vegades passe tant de temps a casa de Ross Daly i Kelly Thomà que crec que ni se n'adonen que sóc allà, em confonen amb el mobiliari...
Sotiris Bekas i Sofia Lambropoulou van utilitzar-me de conillet d'Índies per als seus experiments culinaris, condició que vaig haver d'acceptar estoicament per passar uns dies a sa casa d'Atenes.
Christina Katseli va explotar-me com a tastador de cerveses i olives de tot tipus, condició que també vaig acceptar de bon grat.
Em vaig sentir com un privilegiat pasha entre les balladores Meira Segal i Miriam Peretz, la rossa i la morena, a sa casa d'Israel, sempre a vessar de música i dansa.
Dos vells amics, Ignacio Rosat i Jesús Morcillo, em van brindar l'oportunitat d'aïllar-me del món modern a les cases que tenen a Fuente la Reina i Mas de Flors respectivament, on vaig començar a treballar en el primer estadi d'aquestes composicions.
Vaig passar uns dies al castell càtar que Simone Baurens habita al sud de França on, inspirat per l'entorn, vaig compondre “Vallsabollera” en agraïment a la seua hospitalitat.
credits
released September 15, 2021
Produït, arranjat i enregistrat per Efrén López entre març i novembre de 2014 als estudis:
Primavera en el Atlas (Alhama de Múrcia)
Cambra Records (Real de Montroi)
Estudi Stelios Petrakis (Heraklion, Creta, Grècia)
Estudi Nikos Paraoulakis (Atenes, Grècia)
Estudi Vasmaris (Heraklion, Creta, Grècia)
B i B Estudi (Riba-Roja de Túria)
Estudi de Saeed Mani (Tel Aviv, Israel)
Assistents de gravació: Constantino López, Vicent Sengermés, Stelios Petrakis, Nikos Paraulakis, Vangelis Apostolou i Pasqual Brisa.
Mesclat i masteritzat per Efrén López a l'estudi portàtil Mi casa son mis zapatos a molts indrets i durant diversos viatges en tren, autobús, metro, vaixell, cotxe i avió entre octubre de 2014 i gener de 2015.
Fotografies d'Efrén: Manolis Mathioudakis
Fotografies dels instruments: Miriam Encinas, Anabel Berral, Efrén López
Supervisió i traducció dels textos en català: Clàudia Colom
●Efrén López: Davul (1), Çöğür (1, 3), Bulgarí (1, 4), Meydan saz (1, 3), Kopuz (1, 2, 4), Cura saz (1, 4), Üç telli Bağlama (1), Guitarra sense trasts (2), Lauto cretenc (4), Ud (5, 6, 11), Tanbur kurd (6), Santur persa (6, 8), Shofar (7), Arpa gòtica (7), Cítola baixa (8), Cítola (8), Viola de roda (9), Guitarró (10), Llaüt (10), Bandúrria (10), Mandola (10), Buzuki irlandès (10), Palmes (10), Banjo (11), Veu (11)
The second EP from Northern Irish singer-songwriter Bea Stewart runs from gentle folk to pillowy pop ballads, all perfectly executed. Bandcamp New & Notable Apr 15, 2024
Stirring Americana set to acoustic arrangements and topped by the legendary Alice Gerrard’s lovely, world-wise voice. Bandcamp New & Notable Oct 23, 2023
Michelle Stodart’s folk music captures hope in melancholy, addressing the transformational aspects of the most challenging times. Bandcamp New & Notable Oct 3, 2023
Introspective, homespun folk tunes from John Donne that feel informed by the sugary bleakness of '80s and '90s indie pop. Bandcamp New & Notable Aug 1, 2023
